lunes, 18 de febrero de 2008

Cuenta regresiva

El inexorable paso del tiempo se refleja mucho más, en mi humilde opinión, en todas aquellas cosas que marcan a una persona de forma importante. Y todas esas cosas que al despertar uno ve como lejanas, un buen día las tiene encima y casi sin avisar.

Hoy lunes 18 de febrero comienza la cuenta regresiva para que legalmente me ate a Pao bajo ese concepto de Marido y Mujer. Y es que sentimentalmente llevo unido a ella desde que pisé Chile, hará casi 3 años.

En cinco días más, a estas horas, habré cambiado mi estatus que, durante 33 largos años utilicé en todas las encuestas y formularios que rellené: el de Soltero.

Quedan solo 5 días para formalizar, delante de la ley, una relación que ha tenido sus momentos buenos y malos; como toda relación. Pero que sobre todo se ha destacado por el amor que sentimos el uno por el otro y la ilusión de formar una familia.

Al reducido círculo de amistad que invitamos a compartir una cena para festejarlo les llegó esta casera invitación para que no se olviden que, este sábado 23, a las 21 horas, les esperamos en el Invitro.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Nen!

Felicitats! i que us vagi tot molt be! a alguns ens hagues agradat molt poder-hi ser, però la distancia i les circumstancies ens ho han posat dificil!

Un petonas a tots dos i que vagi molt be!

Toni

Anónimo dijo...

Muy lindo patan! Te amo.

Sílvia Rubio dijo...

Porto molts dies imaginant com seria aquest divendres...
L'esmorçar del matí amb molta, molta son (l'emoció no ens ha deixat dormir gaire).
T'emportes tu el cotxe i em vens a buscar a la feina, amor? Vale!
Deixa la maleta a punt i la recullo sortint de TMT. Poc productiva. Em passo el matí comentant amb els companys de vestuari anècdotes nostres (i d'altres que em guardo i fan que se m'escapi el riure).
El Xevi ve tard. Quins nervis!
No té temps de passar per casa a buscar les maletes. Com que ja ens coneixem he agafat el vestidet que em va regalar quan vam estar a Londres

Sílvia Rubio dijo...

Ai que perdem l'avió!
Corrents a tota pastilla cap a l'aeroport.
Ja hi som!
Respirem tranquils i riem. Som un desastre! Sempre anem igual!!
Converses vàries, besitos i alguna trencadeta de son a l'avió.
Corre perlamordedeu que no arribem!
Canviem-nos aquí mateix! Una mica de "touche éclat" per il.luminar l mirada i llestos.
Perduts per Chile amb un taxista que acaba de començar.
Més nervis. Molts nervis.
...
Per fi!
Ja us veiem!!

Sílvia Rubio dijo...

De sobte et gires i ens veus.
La teva cara... Jo ja no puc parar de plorar (ja em coneixes. Sóc una bleda).
El Xevi em porta de la ma cap a tu. Agafes la Pao i ens abrassem els 4.
...
No podrà ser, nino. I no t'imagines lo greu que em sap no poder estar aquí aquest dia tan especial.

El nostre cor estarà amb vosaltres.

Us estimem

xevi&sil

Anónimo dijo...

os deseamos lo mejor,molts petons germanet
jose y armando

Anónimo dijo...

el temps, la distancia, tot és relatiu, tot menys l'amor.

No estarem avui aqui però us estimem.

Felicitats.