Hoy, como cada 3 de marzo es un día especial en casa: mi querido padre cumple años. El tiempo pasa y el viejo se conserva año tras año mejor; la juvilación le prueba, nadie puede decir lo contrario.
El tiempo pasa rápido, verdad, pero a sus 65 años sabe bien como aprovechar el tiempo y no dejar pasar ninguna oportunidad.
Es difícil encontrar el regalo perfecto para alguien querido; y más difícil aun si a esta persona no le falta nada y la distancia de 13.000 kms nos separa.
Es por eso que este año, tati, mi regalo es algo simple. Intentar escribir en este blog todo lo que significas para mi; y créeme que no es fácil.
Miro enrere i analitzo els meus 33 anys de vida i no aconsegueixo recordar una sola experiència on m’hagis fallat com a pare. Sempre m’has fet costat, tant en els moments bons com en aquells on mitjançant prova error m’havia d’equivocar per caure i tornar a posar-me de peus. Tu sempre has estat al meu costat per deixar que fallés i aprengués de les meves pròpies experiències.
No dic que la nostra relació hagi estat perfecte; hi ha bastants moments en la nostra vida que proven el contrari. Però al igual que en la química tots els pols iguals es repelen; i els dos sabem que som com dues gotes d’aigua. Almenys això és el que m’agradaria pensar, que soc igual a una gran persona, amb un gran cort i amb uns grans amics.
Tinc pocs records de la meva infància, no perquè no hagi estat feliç, ven al contrari, sinó perquè tinc una memòria pèssima. Però una de les coses que recordo amb més nitidesa és estar a classe i que la professora em preguntés qui era el meu heroi. I com no podia ser de cap altra manera jo contestar: El meu pare!!!!
Tati, envejo la vida que has portat, l’entrega amb que l’has viscut i l’amor amb que m’has educat.
Al llarg de la meva vida molta gent m’ha preguntat si no he trobat a faltar la presència d’un germà o germana al meu costa, per poder jugar i compartir experiències. I la veritat és que sempre he tingut el millor company de jocs, amic i còmplice: tu pare.
L'única cosa que et puc retreure és en haver-me posat el llistó tant alt a l’hora de poder agrair-te i recompensar-te tot el que has fet per mi; espero no fallar-te jo, ara.
Tati, t’estimo per la persona amb què m’has convertit; no seria qui soc sense tot el que m’has ensenyat i de la manera amb què m’has educat.
Diuen que un home no aprèn a ser fill fins que no és pare, a ser pare fins a convertir-se en avi. Espero poder aprendre a ser millor fill quan et faci avi i compartir amb el meu fill, el millor pare del món.
T’estimo.
Mooooooooltes Felicitats Tati!!
Hoy es un día especial en mi vida; uno de esos días en que desearía estar un poco más cerca de casa y compartir en primera persona, junto a mis seres queridos, esos momentos únicos e irrepetibles que la vida nos brinda.
